Rere les passes de l'Arxiduc amb alumnes de 1r d'ESO de Santa Mònica

FITA A FITA i VIU LA CULTURA

mostren els camins de l'Arxiduc a alumnes de 1r d'ESO del Col·legi Santa Mònica

Tot el grup a l'altura del coll de s'Estret de Son Gallard

Dos grups de primer d'ESO del Col·legi Santa Mònica de Palma han recorregut avui en companyia de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics- els camins de l'Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915) que des de Valldemossa s'enfilen fins a la Talaia Vella (868m), dins les terres de Son Moragues, passant pel pla des Pouet. Un total de 52 alumnes han resseguit les petjades d'aquest personatge que fundà el seu particular 'paradís a la terra', a partir de la compra de Miramar l'any 1872 i la suma posterior d'altres possessions com Sa Pedrissa, Son Marroig, Son Gallard, Son Galceran, s'Estaca, Son Moragues i Son Gual, entre d'altres.

El pla des pouet.

La ruta que han seguit els ha dut per Son Gual, la font de s'Abeurada, el comellar des Pouet, el pla des Pouet, el mirador de Can Costa, el puig i el refugi de la Talaia Vella, el mirador des Garriguer i el coll de l'estret de Son Gallard.

Una mar de núvols abraça la costa de nord de Mallorca.

Aquesta activitat s'inclou dins l'oferta VIU LA CULTURA -un programa d'activitats didacticoculturals que la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears adreça a tots els centres educatius i que té com a objectiu principal acostar tots els alumnes, petits i grans, de les Illes Balears al món de la cultura i afavorir un contacte directe amb la nostra realitat cultural-.

La caseta de la Talaia Vella de 1907, el refugi de muntanya més antic d'Espanya.

Durant l'excursió hem sabut coses sobre la vida de l'Arxiduc Lluis Salvador d'Àustria (1847-1915) i de la seva relació amb Mallorca, on hi arriba per primera vegada als 20 anys. El 1872, compra la possessió de Miramar a Valldemossa i estableix la seva residència a l'illa. Des dels miradors de Can Costa i del Garriguer, els alumnes han pogut abastar amb la vista i les càmeres digitals la immensitat i bellesa del territori que arribà a posseir l'Arxiduc.

Mirador de Can Costa.

En el mirador de Can Costa hem recordat alguns passatges de les obres de l'Arxiduc.

Durant la marxa, els alumnes han gaudit de les excel·lents vistes de la Serra de Tramuntana que ofereixen els camins i els miradors de l'Arxiduc, més d'un centenar d'elements catalogats. Han sabut també quins eren els oficis tradicionals de la serra (margers, carboners, calciners, traginers, roters, etc.), alguns dels quals han identificat a través de les sitges, barraques, clapers, basses i tanques que hem trobat pel camí, a l'altura del pla des Pouet. La toponímia ha estat també un altra de les lliçons apreses durant la jornada.

El mirador des Garriguer, a la Talaia Vella, i sa Foradada al fons.

Alguns texts de l'Arxiduc, extrets de Lo que sé de Miramar i Somnis d'estiu a ran de mar, han servit per donar forma i contingut al recorregut. Especialment des del mirador de Can Costa, on hem llegit un fragment conegut del llibre 'Somnis d'estiu a ran de mar':

Sa Foradada entre l'alzinar de la Talaia Vella.

'En aquesta solitud de sa vorera sa veu humana casi destorba i quan aquí un parla amb un altre ho fa petit com si tengués por de rompre aquest elevat silenci. Un té por d'introduir un desacord en aquest acord de sa naturalesa a on tan sols resalta es girar de ses valzies a l'entorn de ses timbes llunyedanes, que sembla acompanyar es rítmic batre de la mar. Casi se sent un temptat de retenir sa respiració a fi de poder escoltar millor'.

La lluna sobre els penya-segats del camí de sa Muntanya.

GRÀCIES A TOTS PER VOLER COMPARTIR AMB 
FITA A FITA I VIU LA CULTURA 
L'EXPERIÈNCIA DELS CAMINS DE L'ARXIDUC. 

UN VIATGE PER LA PASSA I LA MIRADA D'UN DELS PERSONATGES MÉS EMBLEMÀTICS DE LA HISTÒRIA 
DE MALLORCA I DE LES ILLES BALEARS.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Pel Bosc dels Frares (Valldemossa) amb alumnes de 1r de primària del CEIP Son Oliva

Entre la història i la llegenda

El grup d'escolars i les mestres en el penyal de la Beata.

Un grup de 50 alumnes de primer de primària del CEIP Son Oliva de Palma han recorregut aquest dilluns (7 d'abril de 2014) el Bosc dels Frares i el penyal de la Beata a Valldemossa en companyia de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics-. Un itinerari breu, però intens, que ha servit per veure i identificar la diferència entre les zones de conreu i el bosc de muntanya; entre les marjades on s'hi treballava el cultiu d'oliveres i ametllers, i els alzinars espesos on hi feien feina carboners, calciners i llenyataires. 

La Serra de Tramuntana, un paisatge que mai no deixa de sorprendre'ns.

Què és això? El molinet de la Beata vist a través de les alzines del Bosc dels Frares.

A més a més, han vist que a Valldemossa, poble de la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial, també s'hi replegava la neu caiguda durant l'hivern per a refrescar i conservar els aliments durant l'estiu. I que els 'pans', peces de gel de devers 40 quilograms, es traginaven de vespre perquè poguessin arribar senceres al poble o Ciutat.

La casa de neu del Bosc dels Frares, ubicada a les rotes des Guix.

I molt a prop de la casa de neu, un forn de calç.

Un itinerari on, a més de la història i els oficis tradicionals de la serra, també hi han tingut cabuda les rondalles. Hem sabut que els dimonis boiets són criatures polissones que ens poden ocasionar més d'un maldecap, però que no fan mal. I que els ermassets són unes criatures verdes de braços i cames primes, però àgils, que tenen els dits llargs i les ungles ben esmolades, i que guarden tresors que acostumen a estar amagats a coves i avencs. Que ningú no els ha vist mai? És ver, i tant cert com que tampoc ningú nega que existeixin. Creure no és pecat!!!

El puig de na Fàtima té unes herbes medicinals que curen tots els mals.

La rondalla del 'Moro cego' ha causat una gran sensació entre els infants; amb ella han après que els favors se tornen, però que si hem d'ajudar a algú mai no li hem de demanar res a canvi. Instant màgic sota l'influx del molinet de la Beata.

Valldemossa, els voltants de la vila són rics en fonts i estan envoltants d'una abundant i frondosa vegetació.

Cal immortalitzar el moment amb una foto, no fos cosa que en arribar a l'escola ens obliden com ho hem passat de bé. 

No vos mogueu, que si no no sortireu a la foto!!!

El bosc ens guarda un bon grapat de sorpreses, com aquest niu d'uns ocells que ja volen lliures per la muntanya.

I on són els pollets? Idò ja s'han fet gran i han pres el vol tot sols.

I què voleu veure més? Ara hem de tornar a l'autobús que ens durà fins a l'escola de bell nou.

Gràcies a totes les nines i nins de primer de primària del CEIP Son Oliva pel seu interès i ganes d'aprendre coses noves. I a les mestres i mestres -Marta, tutora de 1rA; Pilar, tutora de 1rB; Miquel, tercer cicle de primària i professor d'Educació Física; i Laura, mestra en pràctiques-...

MOLTES GRÀCIES 

PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Famílies "amb encant" en el puig de na Bauçana (614m)

Excursions amb encant per a famílies XV

El grup de famílies preparat per sortir de Galilea cap al puig de na Bauçana.

El puig de l'antiga alqueria musulmana d'Albussa era avui la fita a assolir pel grup de famílies "amb encant" que han participat d'aquesta activitat de Fita a Fita. Un total de 20 persones integrava el grup de vuit famílies que han recorregut aquest diumenge assolellat de primavera les terres de Son Cortei i el puig de na Bauçana.

El puig de na Bauçana (614m), vist des de Galilea.

Avui hem après que la fundació del poble de Galilea esdevé el segle XVI a partir de la segregació d'un bocí de les terres de Son Cortei per tal que nous pobladors s'hi establissin i treballessin les terres. Que na Bauçana no era la dona d'en Bauçà, sinó el nom de l'alqueria musulmana que hi havia a l'actual posessió de Son Cortei. I que Puigpunyent, municipi on s'ubica Galilea, és una terra generosa de llegendes i contarelles que ens parlen de dimonis boiets (Son Martí) o de tresors encantats (na Fàtima).

Galilea.

Son Cortei.

Durant el recorregut hem vist un forn de calç i una sitja, amb la seva corresponent barraca. Fins i tot tant vistosa i original com la que trobam en el planet de Son Cortei, als peus de na Bauçana. En definitiva, hem sabut que fins fa uns anys, poc més o manco cinquanta, la gent no anava d'excursió a la muntanya, sinó a fer-hi feina. A treure llenya, fer carbó o calç, i a traginar tot allò que se produïa. 

Els "herois" de l'excursió vora la barraca de carboner del planet de Son Cortei.

Una part de les 'valentes dones' del grup de famílies "amb encant" que segueixen Fita a Fita els camins de la Serra.

Compartint rondalles amb els més joves de l'excursió dalt del puig de na Bauçana.

Però abans de tancar el recorregut de tornada a Galilea, calia fer un aclucada d'ull a la poesia. Una manera especial d'expressar les emocions del moment i les sensacions que emanen de la contemplació del paisatge.

Amb atenció als pares, hem recordat els versos de mossèn Llorenç Riber (1881-1958) dedicats a Galilea.

GALILEA, LLOC VENTÓS

Galilea, lloc ventós,

garrida, si et cal pujar,

dia de vent han d'anar

aferrats de dos en dos.

Galilea encastellada

damunt un penyal s'asseu;

si hi puges qualque vegada,

alerta a trabucar el peu!

Quina escampadissa blanca

de cases, fora camí...

L'ametler et farà amb sa branca

pessigolles de setí.

Veuràs l'ull blau de la mar

qui et guaitarà d'entre esculls;

serà florit el favar,

i et mirarà amb cent mil ulls.

Veuràs dins la casa estreta

entre nins bruns com un gri,

nines d’ull violeta

i cabelleres de lli.

Sentiràs la xeremia

aquest ocell sense riu

qui porta melancolia

a les festes de l’estiu,

bandejada i tota sola,

que allà dalt vessa son plany

i l’agonia consola

cantant, cantant tot so l’any.

Quan la boirada llanosa

amollarà sos moltons

qui, en guàrdia silenciosa,

pasturen pels horitzons;

vella com una sibil·la

i torta com una rel,

una doneta qui fila

sortirà per mirar el cel,

i amb gest qui mal temps augura

la filosa deixarà

remugant: pluja segura!

I la bugada entrarà...

L’alta boca de la serra

mama la pluja amb anhel...

a on acaba la terra?

on és que comença el cel?

Del llibre A SOL IXENT (1912) de Llorenç Riber (Campanet 1881-1958)

Final de l'excursió a la plaça de l'església de Galilea.

Més poesia per recordar aquest lloc idíl·lic de nom bíblic als peus del 'senyor de ponent', el puig de Galatzó.

MOLTES GRÀCIES FAMÍLIES 

PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Na Bauçana (614m)

Excursions amb encant per a famílies 6/4/2014

Na Bauçana, des de Puigpunyent.

El puig de na Bauçana es troba prop de Galilea, en el municipi de Puigpunyent. Ubicat dins la possessió de Son Cortei, representa una talaia perfecte per gaudir d'una perspectiva de 360º sobre tota les muntanyes del ponent de Mallorca, alhora que un mirador natural per a gaudir del paisatge únic de la Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat.

Les vistes des de dalt del puig són espectaculars.

A més a més, és l’excursió ideal per fer en un matí i amb infants: és curta –se pot fer amb un dematí- i sempre s’hi va per bon camí –llevat del tros darrer, que pel deteriorament del camí condicionat pel Foment del Turisme els anys 60, se fa més complicat transitar-hi-.

Perspectiva de les muntanyes de ponent de la Serra de Tramuntana des del cim del puig de na Bauçana.

Quant al nom del puig, l’actual possessió de Son Cortei era coneguda com Alqueria Albussa durant l’època musulmana. D’aquí, idò, la derivació d’Albussa a Bauçana. Un altre fet important referit a la possessió és que durant la segona meitat del segle XX va ser propietat de Grabirel Alzamora, empresari i polític mallorquí, que va ser president del Foment de Turisme de Mallorca. Fet que explicaria l’existència d’un camí a posta per accedir-hi al cim des del conegut com a Pla de Son Cortei.

Baixant pel camí de na Bauçana, condicionat pel Foment del Turisme.

Itinerari:

Iniciam el nostre recorregut en el Coll des Molí de Vent (Ma-1032 Km 8,3), entre Puigpunyent i Galilea. D'aquí s'inicia (E) un camí públic senyalitzat que ens duu fins Calvià en un parell d'hores. Nosaltres, però, ens desviarem abans per fer l'ascensió a Na Bauçana.

Indicadors de fusta del camí que uneix Puigpunyent i Galilea amb Calvià.

Després de passar un portell metàl·lic amb botador, prosseguirem la marxa (S/SO) per una pista forestal que poc a poc va guanyant altura per dins d'un pinar amb belles vistes de Galilea, coronada per la muntanya del Galatzó (NO).

Galilea i el puig de Galatzó que treu el nas pel darrere.

En un quart d’hora, el camí se bifurca: a la dreta, planer i ben senyalitzat, continua direcció Calvià; mentre que a l’esquerra, s’eleva ràpidament a cercar el cim. Seguirem aquesta darrera opció i deixarem totes les desviacions que trobem a la dreta, per continuar pel camí senyalitzat amb marques de pintura vermella. Després d’un primer revolt pronunciat a l’esquerra, el camí passa per devora un forn de calç i s’enfila dalt d’Es Planet (o Pla de Son Cortei), als peus de na Bauçana.

Forn de calç.

Just quan començam a veure el cim del puig sobre els nostres caps, el camí s’aplana i travessa una partió de paret seca, deixant-nos enmig d’una clariana del bosc. A la nostra esquerra hi trobarem una sitja i una barraca de carboner, amb molt bon estat de conservació. Per ventura, per haver estat feta tota de pedra, fins i tot la coberta. Habitualment, les barraques es cobrien de càrritx. 

Barraca de carboner en es Planet o pla de Son Cortei.

Seguirem direcció Est, fins que el camí es fa estret i es bifurca. A la dreta, avança fins al pla de Son Cortei. A l’esquerra i ben fitat, s’inicia el tirany de pujada al cim. Aquest darrer tram no presenta major dificultat que els nombrosos arbres caiguts en tempestes passades. Poc a poc, a mesura que anem pujant, les vistes són de cada vegada més espectaculars. En vint minuts haurem assolit la carena de la muntanya i just a la nostra dreta el vèrtex geodèsic.

Vèrtex geodèsic de na Bauçana amb el puig de Galatzó al darrere.

Les sortides, com sempre, són a les 10h; i el punt de trobada, davant l'Ocimax (Palma). El preu és de 5€ per persona i de 20€ per família (a partir de 4 membres), i inclou una assegurança d'assistència mèdica en cas d'accident. Per inscriure-vos heu d'enviar un correu a info@fitaafita.com amb les vostres dades (nom i llinatges, nombre de participants i un telèfon de contacte). Podeu fer el pagament mitjançant ingrés en el compte bancari BANCA MARCH 0061 0029 19 1675050118, indicant el nom de la família i excursió a la que vos inscriviu.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a fita fem camí.

I només en trobar la darrera

i més gran,

sabem que hem fet cim.

'Seguiu les fites i mai no vos perdreu'

Joan Carles Palos

Pel Bosc dels Frares (Valldemossa) amb alumnes de 2on de primària del CEIP Son Oliva

Una passejada entre la història i la llegenda

Tot el grup al voltant del pou de neu dels Cartoixos.

Una cinquantena d'alumnes de segon de primària del col·legi públic Son Oliva han recorregut aquest dilluns amb Fita a Fita el Bosc dels Frares, a Valldemossa. Una passejada entre la història i la llegenda d'aquest poble de la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial de la Unesco, envoltat d'una vegetació frondosa, consistent en Oliveres, alzines i ametllers, entre d'altres.

Per les margades de sa Teulera, amb Valldemossa al fons.

A les portes d'una barraca de carboner.

El Bosc dels Frares és una alzinar espès que es troba molt a prop de Valldemossa, en el que hi trobam un pou de neu, un forn de calç i nombrosos rotlos de sitja. Per tant, neveters, calciners i carboners han estat els oficis tradicionals de la Serra que hem estudiat en aquest itinerari que recorre l'indret conegut com 'ses rotes des Guix', un bosc ple d'encant i de màgia. 

Un bosc ple d'història i de llegendes, on la vida s'obre camí entre les branques d'alzines.

Hem parlat també dels 'dimonis boiets' i dels 'ermassets' com a personatges clàssics de l'imaginari col·lectiu recollit per mossèn Alcover a les Rondalles Mallorquines; figueres que, qui sap, habiten aquest racons de les nostres muntanyes... creure no és pecat!

Baixant pel camí del Bosc dels Frares.

El grup d'alumnes en el molí de la Beata, un vell molí fariner de la vila.

A la creu del penyal de la Beata Catalina Thomàs, des d'on 'escoltava l'ofici de la Seu'.

Després de passar per la font de na Llambies i el Molinet de la Beata hem tornat al poble per assaborir les famoses coques de patata. Abans, però, hem recordat la llegenda del 'Moro cego' i les herbes màgiques del puig de na Fàtima. 

Na Fàtima, escenari de nombroses llegendes d'herbes màgiques i tresors amagats.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació!!!

I sobretot a les tutores dels alumnes de 20n de primària del CEIP Son Oliva de Palma, Lina i Àngels, a la PT i professora de religió, Joana Maria, i als 'practicants', Araceli i Cristian.

GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

El grup d'infants pel camí de 'ses rotes des Guix'.

Visió ampla del pou de neu dels Cartoixos.

I... CONTE CONTAT, CONTE ACABAT!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.