dimecres, 19 de març del 2014

Rere les passes de l'Arxiduc amb alumnes de 5è de primària de Pius XII

Fita Fita acompanya alumnes de 5è de primària del Col·legi Pius XII 
rere les passes de l'Arxiduc pel camí de sa Muntanya
Aquest és el tram més conegut i espectacular del Camí de sa Muntanya. 
La visió de Miramar i de sa Foradada fan d'aquest camí un mirador natural inigualable.
El alumnes de 5è A/B de Pius XII amb els seus professors, Miquel Àngel Ferrà i Carme Gonzàlez.
El camí de sa Muntanya és el més conegut dels camins que va fer construir l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (1847-1915). A trams carreter i d’altres de ferradura, el camí puja des de l’antiga hostatgeria de Ca Madò Pilla, a l’actualitat els Apartamentos El Encinar, cap al camí de s’Estret de Son Gallard, el qual segueix fins a arribar al coll de s’Estret de Son Gallard, passant pels miradors des Tudons i de Son Gallard. I aquest ha estat l'itinerari que hem començat a traçar amb els 51 alumnes de 5è de Primària del Col·legi Pius XII i els seus dos professors, Miquel Àngel Ferrà i Carme Gonzàlez.
Els alumnes no s'han cansat de fer fotos i de gaudir d'un paisatge únic.
La perspectiva de sa Foradada i de Miramar des del mirador dels Tudons és senzillament espectacular.
Un dia assolellat ha permès gaudir dels horitzons inabastables d'aquest paradís a la terra.
El mirador de Son Gallard ha estat el lloc escollit per fer la berenadeta.
Son Gallard, Miramar i sa Foradada des del mirador de Son Gallard.
Des del coll de s’Estret de Son Gallard, el camí s’enfila per les Tres Osques, penyals que pengen sobre Son Gallard, fins a arribar al cim del puig Caragolí, de 945 metres d’altura. Aquest és el tram més conegut i espectacular del Camí de sa Muntanya. La visió de Miramar i de sa Foradada fan d’aquest un mirador natural inigualable. Degut a la seva popularitat, els senderistes el coneixen com ‘el Camí de s’Arxiduc’. El tram de camí comprés entre el coll i el Caragolí es condicionà poc després de la compra de Son Moragues, el 1883.
El pedrís del coll de s'Estret de Son Gallard, ideal per fer una aturada abans de l'esprint final.
La Talaia Vella i el refugi des de les Tres Osques.
A trams, el camí de sa Muntanya va ben penjat sobre els penya-segats.
Visió completa de les Tres Osques i la Talaia Vella.
El grup resseguint les passes de l'Arxiduc per aquesta balconada natural sobre Son Gallard.
Una cabra a l'aguait de la marxa del grup. Qui sap si més sorpresa que nosaltres?
Caminet que s'enfila dalt del Caragolí.
Placa d'homenatge dels excursionistes a l'Arxiduc el Nadal de 1990.
Després de passar pel Caragolí –on hi trobam una placa en homenatge a l’Arxiduc dels muntanyencs, de Nadal de 1990- i el Puig Gros, el Camí de sa Muntanya baixa fins al pla de ses Aritges i segueix a l’esquerra (nord) fins a la casa de neu dels Cairats, on acaba. Nosaltres, però, hem girat a la dreta (sud-oest) cap al Pla des Pouet pel Camí de ses Fontanelles fins arribar a Valldemossa. Hem passat també pels miradors de ses Basses i Son Gual.

Penyals de na Torta des del mirador de Son Gual.
Final de recorregut als peus del comellar des Pouet, escortat pels penyals de na Torta i ses Basses.
ENHORABONA 5è DE PRIMÀRIA DE PIUS XII,
SOU UNS CAMPIONS!!!
Miquel Àngel i Carme, gràcies pel vostre suport i confiança!!!
Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

dimarts, 18 de març del 2014

Castell d'Alaró (per Orient)

Excursions amb encant per a famílies 23/03/2014
(Aquesta excursió la repetirem el dissabte 29 de març)
Accés al recinte emmurallat del puig d'Alaró (821m).
Fita a Fita vos proposa aquesta setmana visitar una mena de refugi-santuari, estendard de la resistència dels pobladors de l’illa de Mallorca durant segles: el Castell d'Alaró. Les primeres referències documentals que hi trobam ens remeten al setge que durant vuit anys i cinc mesos mantingueren els musulmans a un grup de cristians d’origen romà (els rum), pobladors de l’illa abans de l’arribada de la mitja lluna l’any 902. El bastiment, encara ara visible, correspon a èpoques posteriors a la conquesta de l’illa per part del Rei en Jaume, l’any 1229.
La primera visió del castell, la barbacana.
Episodis històrics, llegendaris i espirituals recorren tota la geografia d’aquest queixalot, serrat pels quatre costats com el seu veí puig d’Alcadena. El 1285, Cabrit i Bassa hi trobaren la mort en defensa del Rei de Mallorca, Jaume II; i el 1622, s’hi fundà el santuari de la Mare de Déu del Refugi, com a conseqüència de l’abandonament militar del recinte.
Santuari de la Mare de Déu del Refugi.
Visió des de la porxada del santuari.
L’itinerari que seguirem de pujada al Castell/Puig d’Alaró (821m) recorre el vessant nord de la muntanya i surt del punt quilomètric 11,8 de la carretera d’Alaró a Orient, al lloc indicat com a Coll d’Orient (498m), just davant les cases de Son Bernadàs Nou. Allà hi trobarem els indicadors de fusta del Consell de Mallorca que ens guiaran fins al cim del puig en una hora i mitja, on hi trobam a més un dels refugis oficials de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221).
L'Ofre, na Franquesa i sa Rateta, des de la pujada al Castell d'Alaró per Orient.
Som en el vessant nord del puig, una zona freda i ombrívola a l’hivern. Cap al nord, hi destaca la presència dels puigs de l’Ofre o de Lofra, de na Franquesa i de sa Rateta o de sa Roteta. En poc menys de tres quarts d’hora haurem assolit el replà des Pouet, des d’on arranca un dels dos camins de pujada al Castell d’Alaró. L'altre camí prové d’Alaró i passa per les cases del Verger.
Les cases des Verger, des del camí d'accés al castell.
La primera visió real del castell és la barbacana, el primer parament constructiu que trobam i que és l'única porta d’entrada possible al recinte emmurallat. A partir d’aquí el temps d’arribada al refugi dependrà de l’estona que ens hi passem gaudint del paisatge, fent fotografies i assaborint la història pedra a pedra. Una vegada a dalt, tenim l’opció de visitar els aljubs i la Cova de Sant Antoni.
Interior d'un dels aljubs del Castell d'Alaró.
Cova de Sant Antoni.
Les sortides, com sempre, són a les 10h; i el punt de trobada, davant l'Ocimax (Palma). El preu és de 5€ per persona i de 20€ per família (a partir de 4 membres), i inclou una assegurança en cas d'accident. Per inscriure-vos heu d'enviar un correu a info@fitaafita.com amb les vostres dades (nom i llinatges, nombre de participants i un telèfon de contacte). Podeu fer el pagament mitjançant ingrés en el compte bancari BANCA MARCH 0061 0029 19 1675050118, indicant el nom de la família i excursió a la que vos inscriviu.
Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.
Fita a fita fem camí.
I només en trobar la darrera
i més gran,
sabem que hem fet cim.
'Seguiu les fites i mai no vos perdreu'
Joan Carles Palos

dilluns, 17 de març del 2014

Rere les passes de #fjs300 amb alumnes de Santa Teresa del Pont d'Inca

acompanyen alumnes de 2on d'ESO de Santa Teresa del Pont d'Inca rera les passes de Juníper Serra
Petra, 17 de març de 2014
Els alumnes i els seus mestres (Virginia, Xisca i javier) davant el portal major de l'església parroquial de Sant Pere.
Un grup d'uns seixanta alumnes de segon d'ESO del Col·legi Santa Teresa del Pont d'Inca han recorregut avui el poble de Petra i, de la mà de FITA A FITA i VIU LA CULTURA han marxat rere les passes de fra Juníper Serra. Un itinerari urbà que ha passat per l'església on va ser batiat Miquel Josep Serra i Ferrer el 24 de novembre de 1713; la casa pairal del carrer del Barracar on hi va viure de petit fins que marxà a Palma a estudiar filosofia i teologia als 14 anys, el convent franciscà de Sant Bernardí on hi aprengué les primeres lletres i on va florir la seva vocació religiosa; i la casa museu que recull les principals fites d'aquest missioner mallorquí, auster i tenaç, que creuà l'Atlàntic i recorregué prop de 9 mil quilòmetres a peu per complir amb la seva tasca evangelitzadora a Mèxic i la Baixa Califòrnia fins a la seva mort, el 28 d'agost de 1784. SEMPRE ENDAVANT!
Monument a fra Ginebró a la plaça Juníper Serra de Petra.
Mossèn Francesc Torrens i Nicolau (Petra 1856-1924), revifador de la figura de fra Juníper.
El punt de partida era el monument a fra Ginebró a la plaça Juníper Serra. Un monument erigit el 1913, amb motiu del segon centenari del seu naixement, i que va ser impulsat per Mossèn Francesc Torrens i Nicolau, també petrer, a qui el destí uní el 1876 amb el llibre "Relación histórica de la vida y apostólicas tareas del venerable padre fray Junípero Serra" escrita pel Pareu Palou gairebé un segle abans, el 1787. Hem acabat l'itinerari dinant dalt del puig de Bonany, prop de la creu que recorda el seu comiat, la Pasqua de 1749, cinc dies abans d'emprendre el llarg viatge de la seva vida per Mèxic, primer, i després per la Baixa Califòrnia (1769-1784), on hi fundà nou missions.
Aquí comença el llarg viatge del Pare Serra. Aquesta creu en el puig de Bonany recorda el sermó de comiat de fra Ginebró la Pasqua de 1749. Tot just mancaven cinc dies per la seva partida, quan ho comunica a la seva família i amics.
Dins l'església de Sant Bernardí.
Segon pis de la casa pairal dels Serra Ferrer al carrer del Barracar de Petra.
Pica baptismal de l'església parroquial on va ser batiat Miquel Josep Serra i Ferrer el 24 de novembre de 1713.
Relíquia de Fra Juníper Serra que se conserva dins l'església de Sant Pere.
Interior de la casa pairal dels Serra Ferrer.
Els alumnes de segon d'ESO de Santa Teresa del Pont d'Inca a les portes de la casa on va viure l'infant Miquel Josep Serra Ferrer, el número 6 del carrer del Barracar Alt.
GRÀCIES ALUMNES I MESTRES PER VOLER COMPARTIR AMB MI UNA AVENTURA TANT ESPECIAL!
SEMPRE ENDAVANT!
Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

diumenge, 16 de març del 2014

Rere les passes de l'Arxiduc amb ABICA

Fita a Fita guia per la Talaia Vella un grup de famílies de 
l'Associació Balear per a la Integració de la Cultura i les Arts (ABICA)
Amb el grup, en el vèrtex geodèsic de la Talaia Vella (856m).
Fita a Fita ha acompanyat avui un grup de famílies de l'Associació Balear per a la Integració de la Cultura i les Arts -ABICA- per la Talaia Vella de Valldemossa. L'objectiu de l'excursió era resseguir les passes de l'Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915) per les terres de Son Moragues a través del seus camins i miradors. Hem visitat la Capella del Cor de Jesús o de Sant Vicenç Ferrer, dins la possessió de Son Gual, els miradors de Can Costa i des Garriguer, dins son Moragues, i hem dinat vora el refugi de la Talaia Vella, que s'Arxiduc manar construir el 1907 per "comoditat i sopluig dels que hi pugen" i que està considerat com el refugi de muntanya més antic d'Espanya.
En el refugi de la Talaia Vella (868m), construït per l'Arxiduc el 1907 dins terres de Son Moragues.
Mirant cap al sector de ponent de la costa nord de Tramuntana des del mirador de Can Costa.
S'ermita de la Trinitat de Valldemossa i la torre de Son Galceran des del mirador de Can Costa.
Aquest diumenge, el darrer de l'hivern, ens ha regalat un dia d'autèntica primavera. Una jornada ben assolellada i amb una temperatura ben agradable, ideal per fer una passejada per la muntanya i assaborir cada passa donada. De Valldemossa al pla des Pouet per la font de s'Abeurada, per seguir després cap al mirador de Can Costa o de ses Puntes, el refugi de la Talaia Vella i el mirador des Garriguer, des del qual s'obté una perspectiva espectacular de Miramar i sa Foradada.
El mirador des Garriguer és el més alt de tots els que manà construir s'Arxiduc, s'ubica per damunt dels 800 metres.
El grup sobre aquest espectacular mirador que domina el vessant marítim de la Talaia Vella i Miramar.
Miramar i sa Foradada des del mirador des Garriguer.
GRÀCIES AMIGUES I AMICS D'ABICA
PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!
Ha estat un plaer compartir aquesta aventura amb tots vosaltres!!!
Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.
Fita a fita fem camí.
I només en trobar la darrera
i més gran,
sabem que hem fet cim.
'Seguiu les fites i mai no vos perdreu'
Joan Carles Palos


dilluns, 10 de març del 2014

Famílies "amb encant" al Puig de Bàlitx i la Cova del Migdia

Excursions amb encant per a famílies XIII
Les "encantadores" famílies de Fita a Fita a la Cova del Migdia o dels Coloms.
Els herois de l'excursió. Després d'una "llarga i dura" passejada encara tenien temps i ganes de jugar dins la cova.
Un total de 15 famílies (46 persones) han participat aquest diumenge, 9 de març, d'una de les excursions amb encant que Fita a Fita programa setmanalment amb la intenció de convertir el senderisme en tota una experiència en família. Des del Mirador de ses Barques (punt de confluència dels camins de la Costa den Flassada, Sóller, i de la Costa den Nicó, Fornalutx) hem partit pel camí vell de Bàlitx fins a la Cova del Migdia (o dels Coloms, perquè d'ella s'extreia el guano que se feia servir d'adob al camp) i el cim del Puig de Bàlitx, de 580 metres d'altura.
Les cases de Bàlitx d'Amunt i el puig, de 580 metres, al darrere.
«Bàlitx d'Amunt. Possessió amb oratori privat, situada entre Bàlitx d'Enmig i sa Font des Salt. Registrada en el Llibre del Repartiment com a alqueria Baalichi. Documentada, el 1311, com a Valig o Balitx. De la importància que tenia en el s XVII, en dóna idea el fet que, el 1625, estava valorada en 7.000 lliures, quan sa Dragonera estava valorada en 360 lliures, Son Torres en 5.700, Escorca en 4.800, Binifaldó en 1.200, Son Balaguer de Banyalbufar en 3.200, Pedruixella en 6.000 i Son Vic de Superna en 8.000». (GEMall)
Les "dues Maries" en un bocí del camí vell de Bàlitx.
El dia assolellat donava una lluentor especial a les oliveres de Bàlitx.
Un dia molt especial per fer una passejada per aquesta terra tan especial.
L'excursió amb encant d'aquesta setmana girava al voltant d’un territori solcat de llegendes que parlen de tragèdies amoroses ("La mort de na Margalida"), de pirates (Bàlitx d'Avall i la Torre de na Seca) i de contraban ("ningú no en sabia res"). La possessió de Bàlitx (Alqueria Baalichi, en el llibre del Repartiment; posteriorment dividida en 3 possessions) és coneguda per això i per moltes altres coses, com per exemple els seus extensos i poblats olivars. Antigament, Bàlitx era una de les possessions de muntanya més riques i el punt de sortida de la vall de Sóller cap als llogarets de Tuent i Sa Calobra, a més de comunicar les possessions de Montcaire i Binis. Actualment, és una ruta obligada per fer la Costera, un dels itineraris de la Serra de Tramuntana més bells i espectaculars.
Travessant el camí de sa Tanca des Bous en direcció cap al puig de Bàlitx.
A dins sa Tanca des Bous 
oliva de dalt coïa. 
Qualque olivera hi havia 
que, p'es cappares, tenia 
unes olives com ous. 
(Cançoner popular de Mallorca del Pare Ginard)
La Cova del Migdia servia de sestador dels animals i d'ella s'extreia també guano que es feia servir d'adob al camp.
La història de “La mort de na Margalida” és d’allò més trista i tràgica. Els fets es remunten a l’any 1910, quan una jove pagesa algaidina, na Margalida Servera, va morí atropellada per una màquina agrícola a la possessió de Bàlitx, Fornalutx. La seva família i el seu promès, en Sebastià Company, que eren gent humil, s’assabentaren de la mort de la na Margalida tres dies després, un 16 de gener. Tot i que inicialment fou enterrada a Sóller, el cos va ser traslladat posteriorment a Algaida. Sebastià va encarregar al glosador algaidí Mestre Bartomeu Memes una cançó en memòria de la seva estimada promesa.
Jo corria i no veia,
i a ca seva vaig anar.
Com mentre obrí sa porta
sa mare ja em va abraçar.

I ella em va dir: -Sebastià
Na Margalida ja és morta.-
Oh punyalada més forta
no la rep cap cristià!
(fragment del romanç de La mort de na Margalida)
Un marge espectacular que serveix d'accés a la cova, una de les més belles de la Serra de Tramuntana.
Gràcies famílies pel vostre suport i confiança!!!
Les cases de Bàlitx d'Amunt des del camí del puig.
El Puig Major de Son Torrella.
Aquesta excursió, Puig de Bàlitx i Cova del Migdia, la repetirem el dissabte 15 de març.