EL SENDERISME
D’un ús permès a les muntanyes de peatge
L’ús permès d’una pràctica sostenible
Des de principi del segle XX, el
senderisme és una pràctica esportiva molt arrelada a l’illa de Mallorca. Milers
d’excursionistes surten periòdicament a recórrer els nombrosos itineraris que
solquen la Serra de Tramuntana, des d’Andratx fins a Pollença, així com els
diferents espais naturals existents a les nostres illes i que suposen, no ho
oblidem, un dels principals atractius per a molts de turistes que ens visiten
en temporada baixa.
El senderisme ha tingut sempre un ús
permès, que no vol dir autoritzat per cap instància pública. Un estatus assolit
mitjançant un pacte no escrit entre propietaris de possessions de muntanya i
excursionistes. Seny i respecte amb la propietat privada i l’entorn natural a
canvi del dret a passar, i del dret a gaudir de manera compartida i generosa
dels paratges naturals de la nostra geografia. I així hem funcionat al llarg
del temps. I mai no hi ha hagut problemes, només tensions puntuals, sovint
generades per agents externs als senderistes i els grups que, a l’empara de la
Federació Balear de Muntanya i Escalada, organitzen i promouen la pràctica de
l’excursionisme.
A la Talaia Vella de Valldemossa, dins
els dominis de la possessió de Son Moragues, hi trobem la caseta que l’Arxiduc
Lluís Salvador d’Àustria manà construir el 1907 com a refugi per a les seves
passejades pels de l’antiga possessió de “Miramar”, i per a que ho aprofitessin
també els excursionistes de l’illa. Ens trobem, idò, davant el refugi de
muntanya més antic d’Espanya, per davant del refugi d’Ulldeter al Ripollès
(Pirineu català), de 1909.
El refugi i la xarxa de camins i
miradors oberts per l’Arxiduc arreu de la geografia de Valldemossa suposen un
llegat important que, cal recordar-ho, els senderistes hem contribuït a donar a
conèixer i a conservar. Vull recordar en aquest sentit, l’important tasca
desenvolupada pel Grup Excursionista de Mallorca -GEM-, Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient -GADMA-
en la reivindicació, recuperació i condicionament de camins públics. Una tasca
solidària que ha servit per a l’ampliació de la xarxa de camins públics i de la
Ruta de Pedra en Sec del Consell de Mallorca.
Podríem parlar del llegat de l’Arxiduc
una estona llarga, però aquest és només un petit exemple del patrimoni que
alberga la Serra de Tramuntana, declarada per la Unesco el juny de 2011 Patrimoni
de la Humanitat en la categoria de “Paisatge Cultural”. Una declaració centrada
sobretot en “la relació entre l’home i la naturalesa, la transformació del medi
natural original per a l’aprofitament dels recursos naturals de la manera més
intel·ligent possible amb els mitjans i coneixements propis de cada època de la
història”.
Muntanyes de Peatge
Ni volem ni desitgem cap peatge per la
pràctica dels esports de muntanya, més enllà de les quotes abonades a la
Federació Balear de Muntanya i Escalada. No en volem cap, llevat d’aquella
iniciativa raonada i discutida amb les parts implicades –administració,
esportistes i propietaris de finques afectades per la pràctica de l’esport de
muntanya-.
Hem sabut a través d’alguns mitjans que
el Govern aplicarà enguany, el 2013, una taxa d’entre 2 i 3 euros per persona i
que afectarà a la pràctica de qualsevol activitat esportiva que es desenvolupi
dins espais naturals protegits.
La mesura està inclosa dins la Llei de
Pressuposts Generals de la Comunitat, aprovada per l’executiu Bauzà (PP) durant
el darrer trimestre de l’any passat. En aquest sentit, en el seu article 343
s’exigeix el pagament de dos euros per al desenvolupament d’una activitat
esportiva, que s’incrementaran fins els cinc euros en cas realitzar-se la
pràctica esportiva en el marc d’una competició.
La Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat en la condició
de Paisatge Cultural, és una de les àrees protegides de les Illes Balears més
afectades per aquesta decisió. Però no l’única, ja que tots els espais naturals
protegits de l’arxipèlag es veuran afectats per aquest peatge que cobrarà la
Conselleria de Medi Ambient.
La mesura no ha agradat ni als
senderistes ni a cap dels membres d’entitats esportives que promouen tot tipus
d’activitats de muntanya. D’entrada, perquè la majoria ja paguem una quota a la
Federació Balear de Muntanya i Escalada. I després, perquè pensem que hi ha
moltes coses a fer abans d’incrementar els imposts. Primer, cal promoure
l’esport de muntanya federat, per lliure o a través de les entitats esportives.
Segon, cal potenciar les federacions com a organitzacions que cohesionen i
coordinen les accions entre els diferents clubs i entitats. I tercer, cal
regular la pràctica professional de guia de muntanya.
Les activitats comercials d’empreses
turístiques i autònoms dins la Serra de Tramuntana i a tots els paratges
naturals protegits han generat tensions innecessàries entre els excursionistes
i els propietaris de possessions. Entre d’altres motius, a causa d’uns
beneficis econòmics que els propietaris reclamaven com a seus. El propietari de
possessions és una peça important a tenir en compte en aquest assumpte, ja que
ni s’hi trobarà cap solució efectiva sense la seva participació activa.
Per això és molt important establir un
nou pacte, un acord que vagi més enllà de l’establert de manera tàcita entre
practicants d’esport de muntanya –senderistes, escaladors, campistes, etc.- i
que estableixi la normativa bàsica que ha de regir d’ara en endavant.
Així a la muntanya com a la vida
La pràctica esportiva de muntanya
implica planificació, previsió, estratègies i seguretat. Principis que també apliquem
a la vida, com el de l’amor i els respecte cap a l’entorn. A través de
l’excursionisme aprenem a viure i descobrim allò que som a través de la relació
entre l’home i l’entorn natural a través dels segles, des de la prehistòria
fins a l’actualitat. Una empremta que encara és visible a molts de racons de la
Serra de Tramuntana i de la resta de paratges naturals de les illes.
L’excursionisme és molt
més que una pràctica esportiva de muntanya. Com a la resta d’activitats
integrades –senderisme, escalada o campisme-, qui les practica fa una
descoberta de l’entorn i de sí mateix a través de l’esport. És la sublimació
d’un ideal Romàntic que perdura encara ara i que
hem de saber mantenir per molts de segles més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada