La Trapa, any zero

Joan Juan, gerent de La Trapa, demana reflexió abans de passar a l'acció. Foto: JCP

Aquest matí he visitat La Trapa en companyia de Joan Juan, el gerent d'aquesta possessió del GOB. El panorama és dessolador. De les cases fins al coll de sa Gramola, tot ha quedat calcinat. "Hem reculat vint anys!", exclamava el responsable de la finca, mentre lamentava que "tota la feina del voluntaris durant dues dècades, se'n ha anat en orri". No obstant això, Joan Juan, demana reflexió abans de passar a l'acció, abans d'iniciar la repoblació de la zona afectada.

La Trapa només representa un 10% del total la superfície cremada (1.800 hectàrees, segons darreres fons oficials) a l'incendi de la Coma Calenta d'Andratx, a Mallorca. Però aquesta possessió del GOB, adquirida per subscripció popular l'any 1980, duu camí de convertir-se en l'epicentre de la reconstrucció del sector de Ponent de la Serra de Tramuntana afectat pel sinistre de divendres passat, dia 26 de juliol de 2013. El punt on conflueixi novament la voluntat popular, més forta i més activa que la institucional; una voluntant que, aviat farà vint anys, va ser capaç de reverdir les pedres, les cendres i el silenci d'aquell incendi ja oblidat de La Trapa que arrasà amb tot els seus boscos.

El coll de ses Ànimes, prop de La Trapa, totalment calcinat. Foto: JCP

El foc arribà ben a prop de les cases. Foto: JCP

Ara ja sabem amb certesa que la negligència d'una sola persona va ser capaç de produir la major catàstrofe ecològica de les Balears dels últims vint anys. A qui se li ocorre tirar una carretada de cendres/caliu damunt unes mates el dia més calent i sec de l'estiu? És com menar un tren a 190km/h i no frenar abans de prendre una corba tancada a quatre quilòmetres de l'estació de Santiago de Compostela. Una imprudència temerària.

Els mitjans aeris i terrestres han actuat de valent durant tot el cap de setmana per aturar l'avanç del foc. Foto: JCP

Una altra cosa són les explicacions que haurà de donar el govern Bauzá i les responsabilitats que haurà d'assumir en relació a les tasques d'extinció durant les primeres hores del sinistre. Són molts els dubtes que s'han d'aclarir sobre si els efectius dels quals es disposava eren suficients o si s'havien vist minvats a causa de les retallades; i, sobretot, i si havia hagut una política de prevenció ajustada a les necessitats de l'illa i del paisatge. No obstant això, el meu reconeixement a tots els efectius humans que participaren a les tasques d'extinció. Uns autèntics herois!!!

En Joan Juan saluda "En Pep", tota una institució a La Trapa. Foto: JCP

En Pep cerca casa

De ben segur que hi ha ases més ases que en Pep. Però com deia mon pare, aquests ases són de dues cames. Idò, en Pep, tota una institució a La Trapa, cerca casa. La seva ubicació actual s'ha vista afectada per l'incendi i la pastura que el sostenia se l'han menjada les flames. Ara, sembla que li han trobat una nova residència a Sant Elm; però si algú està interessat a acollir-lo, encara que sigui temporalment, posau-vos en contacte amb el GOB.

Joan Juan, gerent de La Trapa, aten un equip de TV3. Foto: JCP

Així, mentre els responsables de La Trapa posen els comptadors a zero per a l'inici de la reforestació, un dels habitants més il·lustres d'aquesta possessió adquirida per subscripció popular fa maletes per partir de casa seva. Ell és un més dels desplaçats per la catàstrofe ecològica més important de les Balears dels darrers vint anys.

Continuarà... JCP 

I la vida s'obre camí entre les roques, les cendres i el silenci...

"Roques, cendres i silenci"

Una conversació telefònica d'urgència amb en Joan Juan, gerent de La Trapa, i la meva ànima muntanyenca ha passat de la desolació a l'esperança. Si aquest matí a primera hora tot eren "roques, cendres i silenci", aquest horabaixa "he pogut comprovar que el procés de regeneració natural ja ha començat". Sembla ser, explica el responsable de la finca del GOB Mallorca, que "amb el foc les pinyes dels pins han rebentat i han començat a escampar la llavor per enterra". A més a més, assegura Joan Juan, en una setmana "pot ser ja comencem a veure rebrostar el garballó i el càrritx" per tota la zona de La Trapa.

El mitjans aeris refrescaren durant unes hores del matí la Coma Calenta, zona zero de l'incendi d'Andratx

S'ha de reconèixer l'esforç i entrega de tot el personal a càrrec de l'extinció de l'incendi

Des de divendres a migdia es lluita contra les flames i pel control de zones on el foc torna a prendre

La Trapa es troba situada en el sector de Ponent de la Serra de Tramuntana i veïna del Parc Natural de Sa Dragonera. És el punt d'arrancada del GR-221, de la Ruta de Pedra en Sec que discorre per tota la Serra d'Andratx fins a Pollença. Però sobretot és l'exemple de com l'esforç de tot un col·lectiu social, impulsat pel GOB (1973-2013, enguany celebra el 40è aniversari de la seva fundació), és capaç d'anar molt més enllà que les institucions públiques. El GOB va adquirir la finca de La Trapa el 1980 mitjançant subscripció popular, amb el suport d'institucions públics i organismes privats, i la gestiona amb el suport de centenars de voluntaris que cada any transiten per aquest paratge tant especial.

Coll de sa Gramola (Andratx), diumenge passat. Foto: Fernando de Angulo Dols

La darrera hora de l'incendi, segons informa l'112, és el que l'incendi es troba estabilitzat en un 80% i que els veïns d'Estellencs ja hyan començat a tornar a les seves cases després d'haver estat desallotjats ahir per mor del fum intens que s'havia concentrat a la zona. Sobre el nombre d'hectàrees calcinades, al voltant de dues mil. Però com diu Joan Juan, gerent de la Trapa, "no mos barallarem per un centenar d'hectàrees amunt o abaix, el mal ja està fet i ara toca posar-se mans a la feina per a la recuperació de l'entorn". Aquest és el segon incendi important que pateix la possessió del GOB. El primer va ser el 1994 i suposà la desaparició total dels boscos de la zona, la recuperació dels quals encara seguia en marxa.

Finalment, vull fer un reconeixement públic de l'esforç i entrega dels efectius humans que des de divendres passat es troben abocats en les tasques d'extinció per terra i per aire de l'incendi més important de les Balears dels darrers vint anys.

SORT I BONA RUTA!!! JCP

De dol pel medi ambient: Les muntanyes d'Andratx en flames

El Galatzó assetjat per les flames. Foto: Araceli Salas

Escric aquesta entrada mentre els avions i helicòpters tornen a sobrevolar un matí més, i ja en duim tres, el cel de Palma en direcció cap les muntanyes d'Andratx. Però, sobretot, escric aquesta entrada empès per la urgència d'uns esdeveniments que m'han afectat profundament com a ciutadà balear i com a amant del territori. Les muntanyes, la Serra de Tramuntana, són part important de la meva vida. I tot allò que els hi afecta, m'afecta a mi també.

Aquest cap de setmana hem viscut una autèntica tragèdia ecològica, un drama pel medi ambient de les Illes Balears. El sinistre encara no ha acabat i ja duim prop de 2.000 hectàrees cremades a l'incendi d'Andratx. El foc va començar per una crema incontrolada i negligent de rostolls a la zona de la Coma Calenta, entre Andratx i Es Capdellà, i es va estendre cap al coll de Sa Gramola fins arribar a La Trapa. D'aquí continuà el seu procés devastador fins a la zona del Galatzó. Segons fonts oficials, avui s'espera tenir controlats els diversos fronts d'aquest brutal incendi que ha afectat una part important del sector de Ponent de la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat.

Divendres passat, el fum de l'incendi era visible de tots els punts de la badia de Palma. Foto: JCP

Tots sabem que hi ha un únic responsable de l'incendi: qui propicià la crema incontrolada i negligent de rostoll en ple mes de juliol, amb unes condicions meteorològiques molt adverses: era el dia més calorós i sec de l'estiu (fregàrem els 40ºC i una humitat a l'ambient del 12%, crec recordar de la informació oferida per Miquel Salamanca, El Temps d'IB3 Televisió) i, a més a més, el foc es produïa a una zona d'orografia molt complicada i alhora molt propícia per a l'avançament ràpid de les flames. Però el que jo i molta gent ens demanam és si com a conseqüència de les retallades, el Govern de les Illes Balears i els organismes encarregats de la vigilància i prevenció d'incendis forestals no han perdut capacitat de reacció. És a dir, si en unes altres circumstàncies s'hagués pogut actuar amb més rapidesa i contundència per aturar aquest sinistre de conseqüències catastròfiques.

Hores d'ara, amb 28 mitjans aeris en marxa i 400 persones lluitant contra les flames, ningú no pot dir que s'està actuant amb contundència des de l'organisme oficial Xarxa Forestal. Però així i tot, me queden dubtes sobre si la capacitat de reacció inicial havia quedat minvada.

Com a ciutadà de les Illes Balears, estic en condicions de demanar que s'investigui a fons el sinistre i que s'exigeixin responsabilitats a qui correspongui.

La llengua de fum que llepava la Serra d'Andratx fins a Pollença, des de l'autovia de Llevant. Foto: JCP

Es necessitaran 60 anys per a la restitució del greuge, per poder veure el paisatge tal com era abans que les flames el consumissin, i un mínim de 25 anys per a recuperar l'estrat boscós de tota la zona. A més a més, mentre s'inicien les tasques de repoblació vegetal de la zona, cal tenir en compte que el foc resta fertilitat a la terra i la pèrdua de massa forestal incrementa el risc d'erosió. El meu pare sempre em deia que des de que s'havia deixat de fer carbó, els boscos de la Serra eren un autèntic polvorí. Ningú no en tenia cura abastament per evitar l'alt risc d'incendi per la gran quantitat de brutícia que s'acumulava als peus dels arbres, alzines i pins.

Com recordava ahir el meu bon amic i periodista, Mateu Ramonell, el foc d'Artà de 1992 va cremar 1960 hectàrees i el de la Serra de Tramuntana (Andratx-Estellencs) ja va per les 1.800-2.000 hectàrees. Pot ser el més gros mai vist.

"...si un pi destralegen, la pineda plora;

si la pineda cau, l'illa se'n dol"

Cançó dels Pins, Joan Alcover (1854-1926)

Bé, perdonau la urgència d'aquest escrit. Però el meu cos i la meva ànima muntanyenca m'ho demanaven. Sort i bona ruta! JCP